La vocal e és oberta davant de ela, de erra vibrant seguida de vocal i de erra simple seguida de consonant (llevat que la consonant que segueix la erra simple sigui b, p o m). Així, es pronuncien amb e oberta les paraules següents:

e oberta + l: arrel, cel, empelt, gel, mel, tela, Estel, Miquel, Isabel, Marcel·la
e oberta + erra vibrant: esquerra, ferro, guerra, terra, xerra, Casserres, Esterri
e oberta + erra simple: cert, hivern, merla, perdre, verd, Xerta, Robert (però herba, serp, terme, amb e tancada)

La o d'alguns monosíl·labs o de mots en què aquesta vocal apareix a la primera síl·laba és oberta. Així, hi ha uns quants mots que es pronuncien amb o oberta en la majoria de parlars, mentre que uns quants mots amb el diftong ou i diversos cultismes presenten vacil·lació en la pronúncia.

o oberta: crosta, flor, hora, olla, plor, plora, soca, sol
o oberta / o tancada: jou, pou, tou; corts, mot, vot, zona